diumenge, 18 de gener de 2009

Wittgenstein, notable filòsof, no va ser bon mestre. El professor Pennac havia estat un mal estudiant.





Que seleccionem els estudiants de mestre per qualificació de notable, no ens resoldrà res. Wittgenstein segur que superava el notable i no va ser bon mestre. Pennac no va ser precisament un estudiant de notes altes però va esdevenir professor i sembla que va connectar amb els alumnes. No és qüestió de nivell, més aviat poden esdevenir bons mestres i professors aquells que d'estudiants van ser normalets i s'havien d'esforçar, no brillants dels qui se'n sortien llegint una sola vegada la lliçó.

Evidentment, no tothom pot esdevenir bon mestre o professor, calen determinades capacitats o aptituds que cal activar. Hi ha d'haver doncs selecció prèvia -com n'hi ha per a Belles Arts o per a Educació Física- segons aptituds específiques per a la docència: bona comunicació personal, discurs verbal expositiu ben construït, llenguatge corporal expressiu, una certa simpatia, rigor compatible amb humor, estabilitat emocional i empatia, hàbits de preparació i acceptació d'allò no previst, gust pel coneixement i per la sorpresa... Tot això és molt més que una qualificació de notable. Hem de comptar com a mestres i professors amb les persones més equilibrades, més entusiastes i molt resistents al desànim. Ah! I que tinguin una veu ben impostada doncs la comunicació oral segueix essent un recurs bàsic, encara més complet si es té una bona predisposició al cant.
Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada