divendres, 25 de desembre de 2009

PUBLIC ITAT I MODA INFANTIL. Un greu maltractament a la infància.




Criatures consumidores. 60m de TV3


Cada vegada és més evident com la psicologia evolutiva serveix de ben poc a l'educació i no perquè no disposem de coneixement científic. Vegem en canvi la psicologia infantil aplicada a la publicitat, i sense escrúpols. Els infants i adolescents són els millors clients d'una societat desenvolupada i de consum. No tenen poder adquisitiu, ja el etenen els seus pares que "es desviuen" per ells, sense cap criteri. La tradició no pot aportar criteri a l'educació familiar, han canviat massa coses, La pedagogia no hi toca, fa discursos que solament serveixen per a formar més pedagogs i pedagogues però que no tindran un lloc de treball professional a l'educació escolar i que no seran cridats a desenvolupar la pedagogia familiar necessària.

El reportatge de TV3 aportat com a document "60 minuts" 22/12/2009
Criatures consumidores: la comercialització de la infància no té pèrdua. Estem fent que els infants, nens i nenes, no siguin infants. Aviat els incorporem a la vida dels adults, fins i tot abans dels 7 anys, edat que les societats antigues (Grècia i Roma) i també les societats medievals, separaven els infants nens de la mare i ja anaven amb els homes adults. La infància, malgrat ser anticipada per Plató a la seva obra República o Estat, no va constituir una estadi amb entitat pròpia fins a la generalització de l'escriptura a través de la impemta. La Convenció dels Drets del Infants de 1989 reconeix els drets d'un període de 0-18 anys que no s'ha de considerar com un humà adult en miniatura (ho havia dit Rousseau), té identitat pròpia. Però ara estem instrumentalitzant aquesta infància fins al punt que constitueix un maltracte. I tots callem?


DEIXEU-LOS SER INFANTS! NO ELS TRACTEU COM A MICOS, O COM A AUTÒMATES PROGRAMATS. NO, NO DIGUEU QUE S'HO PASSEN BÉ, QUE ESTAN CONTENTS. ¿QUÈ HAN DE FER SINÓ COMPLAURE-US? L'INFANT ÉS TOTALMENT DEPENENT DE L'ADULT, FARÀ ALLÒ QUE VOLEU QUE FACI. PERÒ NO DIGUEU QUE HO FA DE GUST.
Ja Rousseau va advertir: estimeu la infància;; afavioriu els seus jocs; les seves delectacions, el seu amable instint...empre vadant el riure pels llavis. ¿Per què voleu destorbar que gaudeixin els innocents nens d'aquests fugaços moments...? ¿Per què voleu omplir d'amargor i menyscapte eixos primers anys...?
Vegeu: Emili o l'educació, llibre segon, tercera pàgina.
A quin cervell girat se li va acudir fer una nina de pit i cul com la Barby, llarga com una gamba estirada, per a joguina dels infants. Des quan els infants han d'amanyagar i pentinar la imatge d'una dona adulta objecte. No és més natural de l'infant amanyagar un animalet més petit que ell, un nino imatge d'un bebé al que protegeix amb les seves atencions? I els pares, desorientats, confosos, es pleguen als interessos comercials, a les demandes conduïdes dels seus fills. Qui educa els seus fills? ¿Els deixen en mans de comerciants sense ètica?



DEIXEM-LOS JUGAR! VEGEU COM INVENTEN, CREEN, IMITEN ELS ASSUMPTES DELS GRANS PERÒ AL SEU RITME, DESENVOLUPANT INICIATIVA, TROBANT EL SEU LLOC EN EL GRUP.



He entrat a botigues de roba infantil a la cerca d'unes peces per als infants que m'estimo i acompanyo en el seu creixement, nebots i també ja néts. M'ha semblat horrible entrar a ZARA, a IKKS... i ho dic perquè tothom ho pot comprovar. El negre domina per tot. Sí ja em sembla depriment que duri tant de temps per als adults (Ho va introduir Antoni Miró) i que abasti tots els àmbits de la gent adulta (abans eren els capellans, els ministres del govern, advocats jutges i empresaris... que així es diferenciaven del "populatxo"). Bé... som els adults... però el que s'està fent als infants em sembla inacceptable. I quin model o patró de poca creativitat els estem imposant!










Repeteixo. Ho considero un maltracteament a la infància i està a la vista que no hi ha altra consideració que el guany econòmic. No es pot sustentar com a estètica quan gairebé totes les "marques" s'apunten de manera compulsiva als mateixos patrons. Alguna intenta mantenir el color però sembla que es va reduint. Solament cal mirar pel carrer, a l'autobús. Si la massa fa el que fa la majoria, l'empresari, els accionistes que solament eprsegueixen guany, no poden arriscar-se a fer un producte diferent, amb critèri estètic divers, propi. La democràcia de baratillo ha imposat el criteri de la amjoria que s'identifica com a correcte. Ara veig que la democràcia serveix perfecatment a la societat de mercat. I si l'escola s'hi plega i no educa en el gust personal... això seguirà així amb les generacions que pugen. El professor escriptor Daniel Pennac pren una de les popsicions més contundents per fer veure els adolescents l'engany a que han estat sotmesos amb les marques. (Vegeu Mal d'escola, cap V Els profes se'ns mengen la bola, ¿sap?, 3, pág. 199).

Avui solament parlo d'infants fins als 12 anys tot i que passl el mateix amb adolescents de 12 a 18 anys però hi ha altres sentiments en joc. Als infants menors se'ls està imposant el sentiment de rebel·lia, de trencar, de passar de tot, també dels adults... i els pares inconscientment hi estan contribuint. Martí Teixidó

dijous, 17 de desembre de 2009

Ordinador per a cada alumne Sí. Però canvi de model d'Ensenyament

PCs per a cada alumne

Si no dissenyem sistemes pedagògics, aquesta eina potent servirà de ben poca cosa. Amb un PC cada alumne ha de fer la seva feina i en grups han de cooperar. Quan veiem els digitaltext uniformes per a tots, pensem que falta iniciativa pedagìgica, sols hi ha iniciativa comercial.

Es consideren comunicadors intel·ligents

Vegeu quina estètica, postmoderna degradada.
Donen lliçons de què? De publicitat i de ser bons comunicadors.
Es posible que venguin molt.
El que més sorprèn és que ells que es consideren tan creatius i intel·ligents: Alfons Cornella i companyia. I alguns paguen per veure'ls.

CINICMAN.COM

Els antics tenien consciència mítica, però potser sobre models de més qualitat: Abraham, Ulisses, Sidharta...
Avui tenim alumnes que, si no els ajudem , s'empassaran aquests mites de baixa estètica, ètica de venda-consum.

Els nous predicadors de la tribu

Vesteixen de negre, oficïen des d'una escenografia altar, es mouen com l'Escrivà de Balaguer... La litúrgia de la comunicació de masses...

PREDICADORS DE LA SALVACIÓ

I a l'escola... ¿preparem els alumnes per rebe missatges mediàtics, pensar, processar al informació, aplicar els propis valors, saber viure amb els altres i decidir...?