diumenge, 12 de desembre de 2010

Quualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa. Una cançó que anunciava la postmodernitat



És realment una cançó ben trobada, nostàlgica que ens atrapa a tots. És un clar exemple de postmodernitat. No esperem progrés de la modernitat amb els seu excessos de racionalitat i de renuncia pr la causa, no ens cal fer-nos grans. Ja està bé així. I de fet, és una crida a una relació de pau però... i els que no tenen oportunitats, els que passen gana o necessiten que els paguin la llum, els que no tenen escola.... Vivíem bé, vam tirar de beta, la casa per la finestra....
I ara el capitalisme financer, no el capitalisme productiu, ens ha deixat anar el llop de la crisi... i tots espantats i amagadets. I què?, seguim cantant cançons amables?. Quin papa gran ens treurà de la crisi. I ens renyen, ens parlen d'estrènyer el cinturó, de sacrificis... Tots?. Els qui hem treballat sempre i no hem especulat també?... I El qui sempre ho han passat malament, ara encara ho han de pagar més? Però si no s'han beneficiat de res. Que paguin els qui han estat guanyant abusivament. I que Jaume Sisa faci una altra cançó. Aquesta ens agrada però ara n'hem de cantar una altra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada