dissabte, 29 de gener de 2011

NO-VIOLÈNCIA i LA PAU - diada escolar 30 gener. Que no passi per alt







Gandhi, l'ànima gran, una lliçó de vida


SORTIR

30 de gener


Mahatma Gandhi va morir el 30 de gener de 1948. Han passat 63 anys. La lliçó de vida de resoldre els conflictes amb la No-violència activa és ben necessària al nostre temps. Quan veiem uns governs autoritaris que són derrocats per la violència, sabem que darrera hi ha d'altres grups interessants en el poder, amb interessos econòmics. Gandhi amb tota la gent que el va seguir van tenir dret a la sal que els expropiaven i van assolir la independència de l'Índia, totalment impensable en aquell temps.

Cal esperar que cada dia siguin més els humans que optin per la via no-violenta però activa en exigir justícia per a tothom. És una llavor que s'ha de sembrar en la infància, que trigarà anys a germinar però que des d'avui ens fa dignes de la condició humana que es dintingeix per la llibertat de voler, la llibertat de la voluntat. Wallon ja va mostrar que el desenvolupament cognitiu de l'infant neix de l'impuls biològic però la consciència es una construcció social.

Caldrà mostrar l'experiència vital de Gandhi a infants i especialment a joves. No és una teoria, és una praxis poliética per al desenvolupament personal i la participació social. Martí Teixidó


Dia Escolar de la Noviolència i la Pau

Propostes de la Fundació per la Pau per celebrar la jornada

foto

El diumenge 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Coincidint amb aquesta efemèride, des de fa 47 anys se celebra el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Enguany, les escoles, centres educatius i entitats de pau organitzaran diverses activitats durant la setmana del 24 al 30 de gener. La Fundació per la Pau us en proposa algunes.

ratlla




Llorenç Vidal Vidal, un inspector d'educació destinat a Cádiz,
poeta, educador i pacifista mallorquí, va fundar l'any 1964 el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

La seva obra fonamental, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), de creixent difusió internacional i practicat anualment per milers i milers d'estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació en 1964), és, com diu el seu fundador, "una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educadors i, a través d'aquests, dins la societat", així com una font activa de creació d'una consciència de pau interior i exterior a través de l'educació. Es tracta d'una experiència educativa de renovació pedagògica escampada internacionalment, amb quasi mig segle de durada i en la qual directament o indirectament s'han inspirat i s'hi inspiren la majoria de les iniciatives pedagògiques, nacionals i internacionals actuals relatives a l'educació per la no-violència i la pau.

1 comentari:

  1. Permeteu-me compartir amb vosaltres les opinions d´un grup de persones que discutien sobre aquest líder hindú afirmant categòricament que Gandhi no va conseguir la independència de l´Índia amb la seva doctrina no-violència i desobediència civil, sinó col.laborant amb els països enemics de l´imperi Britànic. El presentaven com una persona llesta i estratega que feia servir els seus discursos en la línia de la no-violència, quan en realitat el què pretenia era que desanimar i provocar la rendició dels britànics i dels jueus:
    He trobat alguns dels missatges que va enviar a aquests pobles :
    Davant de l´atac d´Alemanya a Anglaterra al 1940 es va pronunciar de la següent manera:
    ''Dejen las armas, por cuanto éstas no van a servir para salvarles a ustedes ni a la humanidad. Deben invitar a Hitler y Mussolini a que tomen todo lo que quieran. Si quieren ocupar sus casas, vayánse de ellas. Si no les permiten salir, sacrifíquense a ellos, pero siempre rehúsen rendirles obediencia”
    També es va dirigir així als Jueus europeus:
    “Ustedes deben cometer el suicidio colectivo, y así obtendrán el visto bueno de la Providencia.De hacerlo, el mundo se levantará, compadeciéndose de su final y le pedirá a Hitler el fin de la violencia.”
    Tenint en compte que ja feia algun temps que els jueus havien començat a articular-se a Palestina i que la derrota de l´imperi britànic suposaria la independència de l´India (avui he llegit que aquesta va ser aplaçada després de la marxa de la sal per l´inici de la segona guerra mundial), no puc dir que quedaria justificat el seu recolzament als països de l´Eix, però si diré que motius per fer-ho en tenia un munt.
    Com molt bé diu en Martí, la resolució de conflictes per la via no-violència és ben necessària als nostres dies. Cal celebrar la diada i treballar-ho des de les escoles cada dia , no només el 30 de gener.
    Espero no haver estat negativa, doncs només volia fer-vos extensibles pensaments d´altres que a mi em van suscitar molta reflexió.

    Carme Rider

    ResponElimina