dijous, 14 de juny del 2012

Òpera en texans: excel·lent en pedagogia

 Opera en texans. Un programa que presenta música clàssica, de prestigi, d'una manera que pot enganxar persones de tota edat. Un presentador gran comunicador, Ramon Gener. Un bon model per als mestres i professors, no solament especialistes de música.


  

Per què excel·elnt en pedagogia?
1 Desvetlla interès, motiva.  Gener ho presenta amb decisió, amb convenciment, enthusiasmat i enthusiasma, enganxa.
2 Es presenta per a diferents persones, amb diferents interessos i capacitats. Potser no s'entén del tot si faletn coneixements previs però es segueix i s'aprèn.
3 És eficaç. Segur que qui segueix unes quantes emissions o vídeos aprèn d'opera o música i d'altres coneixements presentats.
4 Sorprèn, és suggerent. Dona ides per a d'altres coses. La creativitat sorgeix del creuament de coneixements i procediments diversos.

Ens estan donant lliçons als mestres, professors i pedagogs. El presentador sap atraure els espectadors i dur-los al contingut  sense haver de posar ordre (ensenyament). Mireu com de ben dissenyat i construït està el programa (pedagogia). Tracta de música però no de manera especialitzada, separatista, excloent, com es fa a moltes classes de música, de matemàtiques o de filosofia... particularment d'educació secundària. A l'emissió d'avui: Bel canto, tracta de respiració, s'esmenta la mysthica, ho associa a l'esport i a la tècnica de salt d'alçada.  Una seqüència molt ben encertada del film Billy Eliot, una explicació de la permanença i el canvi en la Història aplicada en aquest cas al cant. Fins i tot -atrevit- es fa esment de la frustració i del suïcidi d'una persona que va tenir un èxit prematur i fugiser. Que no és un bon pretext per parlar-ne amb els alumnes?: d'éxit sorpenent en l'esport, en la música i venda de discs... I al final música desintoxicant amb La Troba Kung-Fú.

Tan problema com tenim a l'ensenyament... per falta de motivació dels alumnes. Tan malament que tenim la pedagogia al país perquè soalment serveix per fer tesis a la universitat... I ara un equip de comunicadors i d'altres experts ens dóna una lliçó de  la millor pedagogia. Evidentment, quan estem amb infants i joves hi ha interferències que dificulten. Hi ha famílies què solament volen resultats amb bones qualificacions i famílies que pensen que si el seu noi  no aprèn res és perquè els profesors no li estan a sobre. Hi ha moltes dificultats afegides, però amb un bon disseny i contrucció pedagògica del currículum escolar i amb uns mestres i professors que entrin a l'aula com Ramon Gener, com Toni Mestres o Marc Boada, com Karlos Arguiñano, com Ramon Folch, com Karl Sagan, com Fèlix Rguez. de la Fuente... amb coneixement i enthusiasme... les interferències es reduirien moltíssim.

Potser els llibres, tants d'eduacció i de pedagogia que es publiquen, no ens serviran gaire, perquè són receptes pràctiques que cal saber contextualitzar o perquè són castell de fum per assolir un grau acadèmic.

I els estudis i explicacions sociològiques, de sistemes educatius legislats (n'hi ha tants) o els determinismes psicològics ens estan deixant paralitzats, sense força per entrar a l'aula i enthusiasmar els alumnes.

Té avui més interès pedagògic detectar els models comunicatius potents que podem veure a la televisió  o xarxa internet. Això és modelatge. Cal també saber trobar la fonamentació pedagògica que garanteix la consistència més enllà del presentador. Podem observar genials idees didàctiques i recursos per mostrar coneixement i activar així la nostra intuïció, inventiva. La pedagogia és més enginyeria social que ciència atès que, amb fonament científic, s'ha de dissenyar una intervenciñó contextualitzada i eficaç. Martí Teixidó

dimecres, 6 de juny del 2012

Parlem d'infants amb TDA-H, amb TOC, amb... parlem-ne amb coneixement pedagògic. Els neuròlegs hi poden fer molt poc: contenir.

No podem deixar aquest assumpte solament a la medicina que aporta algunes explicacions.
Cal afegir les explicacions de la sociologia, que no han estat donades; potser no han estat pensades.
Hem de contribuir des de la pedagogia; som qui més podem aportar a aquesta condemna creixent de la infància que no fa altra cosa que mostrar la nostra pròpia imatge.

El reporter Louis Theroux ho ha sabut mostrar molt bé, sendse dir-ho.


Els nens medicats dels Estats Units

Mirem-ho, estudiem-ho junts i aportem coneixement i pràctica pedagògica. El flautista d'Hamelin era un bon pedagog per a aquests infants.


30 minuts emès per C33 el 05.06.2012. És d'agrair  aquest servei de Televisió de Catalunya, la nostra.
http://www.tv3.cat/videos/4107770/Els-nens-medicats-dels-Estats-Units



QUÈQUICOM 20/10/2010: TDAH: “Nen, para quiet”

també va gractar el tema