dissabte, 15 de desembre de 2012

UN ALTRE JOVE QUE ASSASSINA. Hem d'evitar-ho. És previsible: Qui pot fer una observació preventiva? Podem evitar-ho.

Todas las víctimas de la escuela fallecieron por varios disparos

La policía ha reconstruido lo ocurrido con pruebas y ha encontrado el cuerpo de una mujer cerca de la escuela, que podría ser el de la madre del asesino Nancy Lanza

Adam Lanza discutió con empleados del colegio la víspera del tiroteo

Tres de las cuatro personas con las que discutió el autor del tiroteo se cuentan entre las víctimas


Era alumne de l'escola


December 14, 2012 (Reuters / Michelle McLoughlin)

L'assassí de Connecticut va entrar a l'escola a la força
La policia troba "bones proves" sobre els motius del tiroteig però encara no les fa públiques, i xifra en 28 el total de morts en la massacre, els noms dels quals encara no han estat revelats 

     

Un jove de vint anys. Intel·ligent, introvertit, amb armes a l'abast, es descarrega contra l'escola i els més petits i es descarrega contra ell mateix.
No ho sé però intueixo que ni treballava, ni estudiava, ni jugava en un equip d'esport.
Mare i pare s'havien separat i això sempre deixa un buit, encara a una impossibilitat d'entesa.

No hi ha culpables. No cal fer exorcismes contra ningú. És la societat que hem fet i hem d'ajustar importants aspectes. La vida està lligada a molts fils: salut, família, feina, cultura, amistat, amor fraternal, amor eròtic,  aficions, estudi, creació, compromís... Se'n pot trencar un, o dos... però si es trenquen tots la vida és un absurd i aboca l'individu a destrucció, pròpia o dels altres. Des de l'altra punt de vista, la guerra, també la guerra econòmica en la què estem,  aboca a la destrucció dels altres sense contemplacions per un interès egoïsta desmesurat. La guerra és una vergonya col·lectiva. En el cas personal, no hi ha culpabilitat per malaltia. En el segon hi ha responsabilitats criminals.

No hi ha culpables d'un assassinat brutal però som responsables d'evitar que es puguin tornar a produir. I s'han produït massa vegades i hi hem de posar remei.

En el cas Connecticut, com en d'altres conflueixen tres components explosius: accés a les armes, solitud adolescent i falta de feina o estudi. Tots tres components són evitables.

Mesura política. Esperem que el president Obama d'USA lideri un canvi en la societat nordamericana. Ningú ha de tenir armes de foc a casa, llevat de les inevitables forces d'ordre i de persones a les què amb grans controls es pugui autoritzar per a usos controlats de pesca o caça sempre limitats. Està clar que això es produeix menys al nostre país per la restricció de tenir armes de foc.

Acció pedagògica. Tenim tots els infants i joces durant tretze o quinze anys a les escoles i instituts. A més d'aprendre, tots han de tenir amics, tots han de saber estar en grup. Això ho han de vetllar pares i mares i també mestres i professors. Caldrà crear situacions per a introduir al grup aquells què hi tenen més dificultats. Si no ho aconseguim,  en la major part de casos podem, caldrà cercar ja l'ajuda terapèutica preventiva. L'adolescència és clau i els professor d'educació secundària hi tenen una funció. Si no se'ls ha format, s'ha de fer. Si no es senten formats, que ho demanin, que comprin llibres adequats i ho estudiïn que tenen formació general suficient. La formació de mares i pares ha de ser contínua, social,  i avui és ben fàcil: programes àgils de reflexió i pràctica educativa a la televisió; tothom ho ha de saber.

El Mundo, viernes 18/09/2009
Acció social. Amb tant d'atur, amb tant d'atur juvenil, estem en situació de risc.  Des de 2009 hi ha una gran demanda de places de FP, de cursos de transició al treball o de places a les Escoles d'Adults que no es pot atendre per falta de recursos. Això és un polvorí d'explosius. Què fan tants joves de setze a vint-i-quatre sense feina i sense estudi? Es queden a casa?... malament. Ronden pel carrer?... malament. Què poden fer els pares?... res. Aquesta és una realitat social que reclama una decisió política. És un mal moment però cal una partida econòmica extraordinària per a fer front a aquesta perillosa situació.

Acció comunicativa. Tot això anterior no exclou que en l'àmbit familiar cal tenir gran cura de la comunicació en positiu. Cal reduir les bronques i mantenir la comunicació advertint dels riscos d'excessos fora de control sigui per velocitat, per alcohol, per al·lucinació. I la comunicació de masses, els mitjans de comunicació (televisió,  ràdio, música) no poden fer sempre el cant a la novetat, al trencament, a la disrupció. Els mateixos mitjans de comunicació, sense deixar de ser divertits, han de fer pauses per dir als joves que hem de conviure, que el respecte actiu està per sobre del divertiment, que hem de trobar maneres que les diferent generacions gaudeixin de la vida en les diferent etapes: primera infància, segona infància, adolescència, joventut, adultesa, maduresa, vellesa i ancianitat.

Quan es vol sancionar un jove que no estudia i no aprèn traient-lo d'un esport o d'anar amb els amics, sempre cal pensar que potser és l'únic que té, que es pot quedar sense res i això és un risc altíssim. Ben al contrari, des de l'institut o col·legi és poden donar idees de lleure lliure de divendres, dissabte o diumenge: "Aneu a visitar l'exposició... aneu-hi en grup, bereneu, passeu-s'ho bé, divertits... però controleu-vos entre tots i eviteu incordiar els viatgers del tren; al contrari, oferiu-vos a baixar un cotxet o protegiu l'accés d'un discapacitat. En aquestes situacions, alumnes que a classe no funcionen poden comportar-se amb civisme i cal reconèixer-los-ho. La memòria o treball del què han visitat ja el faran a classe. Martí Teixidó


2 comentaris:

  1. CAL PASAR D´UNA SOCIETAT DE CURACIO A UNA NOVA SOCIETAT MES CONSCIENT EDUCADA EN LA PREVENCIO NO EN LA CURACIO, SI TOTS FOSIM BEN EDUCAT NO CALDRIA TANTA CURACIO EN GENERAL PARLO DE REPRESIO POLICIA POLITICA SOCIAL EDUCATIVA PER VIA DE LA IGNORANCIA DEL POBLE PER MANTENIRLO MAL EDUCAT ELS VONVE AL SISTEMA DE PARASITS DE UNA SOCIETAT CONSERVADORA CADUCA DESDE LA PREHISTORIA FINS AL SEGLE XX CAL UN NOU MON ON LA EDUCACIO PER VIA DE LA COMUNICACIO ACTIVA Y EFECTIVA ES DONI EL CONEIXEMEN, BONA INFORMACIO PER LA REEDUCACIO DE TOTA LA SOCIETAT ATOTS ELS NIVELLS Y ES ENTRE TOTS FEM UN NOU MON MES POSITIU ON ELS MALS ES PREVENEN NO ES CUREN ETC

    ResponElimina
  2. Hom reconeix que el tema de la violència letal a les escoles nord-americanes és molt més complex que el debat sobre el dret de possessió d´armes o l´agressivitat que genera la televisió. De les contradiccions internes que alberga aquesta societat prefabricada, que en poc més d´un segle ha transformat el seu referent de doctrina de pietat protestant, en valors de consum i popularitat; se n´ha parlat llarg. Sembla evident que hi ha una sèrie d´elements que combinats entre si, actuen de catalitzadors per crear un entorn propens a aquestes massacres, però només cal una ràpida revisió per concloure que aquestes matances sempre són producte de la suma dels mateixos factors.
    De l´alt risc que suposa la confluència entre la solitud, l´excés de temps lliure d´un adolescent amb capacitats i un entorn no procliu a identificar-les, o amb incapacitat per ajudar-lo a canalitzar-les positivament, n´ha parlat amb encert, Martí Teixidó. Efectivament, tenim prou mostres que evidencien que en aquest cas, l´escola - com a espai de socialització primària que ofereix a l´alumne el seu estatus social dins el grup-, es converteix en
    " diana " d´inadaptats intel.ligents amb poques habilitats socials, que se senten oprimits per l´ambient predominant i que pateixen, a més a més, altres mancances educatives i emocionals .
    També observo que tragèdies d´aquesta magnitud, sovint tenen lloc en suburbis o pobles petits amb un alt grau de desarrelament. L´arrelament és una exigència de la natura, és condició necessària per al desenvolpament integral de la persona humana , doncs l´home , per naturalesa , té necessitat de vincular-se a un espai i temps vital, a un grup de pertinença i als valors o principis propis de la comunitat que l´integra ( hàbitat ) .
    El món de la globalització i la mobilitat, acompanyat d´aquesta aspiració contemporània de que l´home esdevingui un ciutadà universal, es contradiu amb la concepció natural de l´home arrelat a un espai i temps, que aspira a un coneixement del món il·limitat , però ho fa des de la seva particularitat.
    Estic absolutament convençuda que el desarrelament anul.la la capacitat humana d´interpretació del món i ens fa vulnerables a moviments estranys com els dels PREPPERS, al qual pertanyien Adam Lanza i la seva mare. Jo penso que l´origen d´aquests tipus de formacions l´hem d´anar a cercar en els interessos econòmics del gran lobby de la indústria d'armament que va mantenir les seves plantes de producció en acabar la primera guerra mundial i va haver d´ampliar el seu mercat a la societat civil per mantenir els seus guanys, argumentant , a través de determinats polítics, la necessitat de que el poble estigui en igualtat de condicions davant d´un Govern que posseeix armes. Paral.lelismes ben clars els podem trobar en la indústria farmacèutica i en la seva utilització d´organismes públics per inventar o sobredimensionar enfermetats.
    Desgraciadament, no veig polítics amb el coratge suficient per escatir aquestes tendències, però potser una solució seria una bona política d´arrelament, afavorint l´establiment de grups a determinades zones, motivats pel sentit de construcció i pertinença a una nova comunitat. El concepte de ciutat tradicional porta implícit la creació i impuls de tot tipus d´associacions de voluntaris, que moguts per causes diverses , contribueixen a l´acció de progrés social. Potser aquest tipus d´associacions és el millor lloc per ubicar aquells alumnes que, per capacitat o interessos particulars, no se senten ben integrats entre els companys d´escola. Empènyer-los a sentir-se part integrant d´un grup amb qui comparteixen interessos i motivacions, és potser la millor teràpia i la millor manera d´ajudar-los a canalitzar les seves habilitats en harmonia amb el seu desenvolupament emocional.

    ResponElimina