dilluns, 13 de maig del 2013

Manca pedagogia a les escoles



A PROPÒSIT DE L´OFENSIVA CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR
MALGRAT LA FEINA FETA I EL CANVI DE DISCURS, EL PROBLEMA PRINCIPAL SEGUEIX SENT EL MATEIX I  CONTINUA  SENSE ABORDATGE
La manca de pedagogia dins de les escoles 


Al blog de Carme Rider: COSES DE MESTRES


Subscric el plantejament i posició de Carme Rider què va al moll de l'os. L'acció de la institució escolar és organitzar l'ensenyament amb perspectiva d'educació integral per "produir" (no reproduir) aprenentatge en les alumnes. Són els alumnes els productors d'aprenentatge. Aquesta acció d'ensenyament no és acció d'aficionats. l'Adminsirtació ha de posar condicions i recursos però els docents han d'actuar amb seguretat i inicativa pròpia.
La pedagogia és coneixement científic de l'educació que articula coneixement de l'infant/jove (neorociència, psicologia, antropologia, sociologia) amb les finalitats de l'educació (filosofia, ètica,cultura, política).
He participat a la XVII Jornada del Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació de Catalunya (10/05/2013) centrada en el lideratge de la direcció. Ja està bé, però es fa un tractament de lideratge empresarial. El lideratge pedagògic ha estat el menys tractat i a la institució escolar el lideratge pedagògic és el primer.
El lideratge pedagògic comença per una idea, una intenció que guia el projecte global de l'escola. Sense la idea pròpia... poca cosa és el lideratge. Vegem-ho amb fotografies de la història pedagògica.

Josep Costa-Pau (1973) crea Súnion, Insctitució Cultural Catalana amb un projecte de pedagogia per a adolescents (grup d'amics) i la incorporació normalitzada els mitjans audiovisuals (anticipant-se la video).







Maria-Teresa Codina (1956) impulsa una escola catalana centrada en la persona de l'infant, lectura de la imatge (1971). La lider canvia d'entorn amb una nova idea; va al barri El Port i Can Tunis i es dedica a l'escolarització d'infants de família gitana aproximant finalitats de l'escola i necessitats personals.


 
Herminio Almendros (1932) inspector d'educació a Lleida. Aconsegueix una impremta de Freient i es reuneix periòdicament amb els mestres del grup Batec per impulsar la difusió d'aquesta tècnica per a la lectura i escriptura.



 
Josep Estalella (1932) director de l'Instut-Escola. Intodueix a l'ensenyament mitjà un enfocament integral de la persona de l'infant i de la cultura. Potencia l'observació, el raonament científic i el compronís ètic. Els professors de matèria es senten  alhora mestres educadors de persones i formadors de ciutadans.




Célestin Freinet i Élise Freinet (1950) incorporen la impremta, la pedagogia del treball cooperatiu, els mètodes naturals d'escriptura, dibuix i càlcul, la correspondència escolar. I impulsen tot un moviment de renovacio pedagògica al marge del sistema oficial.

Lideratge pedagògic amb mestres i pedagogs que tinguin una idea pròpia, no que hagin de complir les directrius de l'Administració educativa. La pedagogia correspn als mestres. La política ha de posar els mitjans compensadors de les desigualtats socials.
L'actual sistema de selecció de directors vol incloure-ho tot, però la pedagogia queda al darrer racó. De fet. els titulats en pedagogia avui estan pràcticament exclosos del sistema escolar i val més el curs de 150 hores de gestió directiva que quatre anys d'estudis de pedagogia.  Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada