dijous, 9 de maig de 2013

PROVES COMPETÈNCIA BÀSICA 6è EP. BONES PROVES: COMPETENCIALS I DE BON NIVELL

Les proves de Competències Bàsiques de 6è d'Educació primària d'enguany (7-8 de maig) són bones proves per la seva orientació competencial i pel nivell adequat a l'edat dels alumnes.

MATEMÀTIQUES. Excel·lent
Una prova que exigeix pensar. trenca amb el model d'algotmes numèrics i operacions convencionals. Tot es refereix a al realitat, exigeix operacions mentals de lògica, càlcul i inetificació de formes. Activa l'observació de la vida diària.
Cal sperar que els mestres orientin així les matemàtiques, sens perjudici d'exercicis de càlcul mental i operatòria breus però regulars.

Si un problema és ben fàcil prquè està il·lutrat amb dibuix... caldrà pautar la resolució de probelmes a classe: 1 dibuix, 2 formulació matemàtica, 3 operacions i 4 resultat especificat. Són quatre passos o graons. Qui vagi segur ja es saltarà el primer i el tercer. Dibuixar vol dir fer-se la fotografia mental i amb la pràctica, sense objectiva el dibuix, la ment fa la seva fotografia.

Error més probable. L'àrea d'un quadrat de 6cm. Molts marquen 24 cmper comptes de 36 cm2 . Segur que no és error dels infants. Simplement, no s'ha distingit perímetre d'àrea. Si el mestre ho fa un dia amb imaginació, pocs alumnes ho oblidaran. 


CATALÀ. Notable. Un bon nivell. Ja volem que arribin així.
Textos molt ben seleccionats i adequats. tema de redacció que dóna força joc segons expriències personals dels alumnes.

Dictat d'emplenar els buits amb mots. Inacceptable. El dictat no és endevinar, retenir i escriure paraules. Pot servir per llengua estrangera. Cap mestre fa, ni ha de fer els dictats així. Els infants es posen neguitosos amb raó; jo també. A qui se li ha acudit?


Amb aquesta prova, però queda clar que Catalunya ni recorda que, a diferència d'Europa i España,  ha definit la:
Competència comunicativa linguïstica  audiovisual.
 La prova és poc comunicativa, molt lingüística com diu a la portada, i gens àudiovisual.
¿No hem de fer lectura de la imatge com va introduir Maria-Teresa Codina i equip a les fitxes de llengua de 1971?
 ¿Encara no veiem que al cinema, a la televisió es fan textos verboicònics, encadenaments d'imatges que comuniquen un relat o presenten un pensament?
 Volem autonomia curricular però hem de ser coherents amb les nostres orientacions.


Error que no acceptem als alumnes: Transcripció errònia del nom de l'autor: Emili Teixidor.


CASTELLANO. Sobresaliente. Textos de un alto nivel.
Quizás, "Doctores sonrisa" no es un contenido adecuado para la edad y menos para ejercicio de prueba. El asunto de derechos debe comprenderlo y atenderlo el adulto. Para el niño es assunto de apoyo, ayuda, oportunidad.

Dictado de relllenar espacios en blanco inaceptable. (Porlos mismos motivos ya indicados en catalán)

Uso lingüístico complejo y crítico. Pág. 11, pregunta 15.
Está quedando en desuso el futuro de subjuntivo castellano, especialmente en la lengua oral. En esta pregunta se ha ignorado totalmente en la formulación.
Si tuviera en lugar de Si tuviere       que me visitaran en lugar de visitaren
Són suceso futuro  i acción consiguiente futura, pues sigue a: me gustaria
         tuviere...   gustaria...  visitaren 
Seria tuviere...  habria gustado... visitaran en este caso.

Quizás, en un ejercicio escolar -mejor ya en educación secundaria- se puede mantener el futuro de subjuntivo aunque no se considere falta. Tratándose de prueba, hubiera sido mejor evitar la formulación. En enseñanza no se debe renunciar a dar a conocer formas más precisas para significación más precisa aunque aceptemos que el uso más generalizado es el que se va imponiendo. Se va imponiendo justamente porque las nuevas generaciones que han tenido larga escolarización no han recibido un modelo de excelencia en lengua, en lenguas.

Atesa la lamentable confrontació amb el català des d'España, convé subratllar les diferències entre les dues llengües per tal de fer-ne el millor ús possible. Jo defenso donar a conèixer el futur de subjuntiu en castellà, justament pequè no hi és en català.
 


ENGLISH. Excellent. High level
It would have been much better to place the text about the lions at the beginning of the test for three reasons:
1.       Firstly, because we have to take into account that unfortunately, our students practice many more reading activities than listening
2.       Secondly, because it’s an interesting topic that could be good  as a warm-up
3.       Thirdly, for the easy to understand structures
In my opinion, the level demanded in both listening exercises is high but suitable, so therefore I stress the importance of safeguarding it to maintain this level. My only suggestion for improvement is that it would have been better to reverse the order, placing the second listening exercise (which is at an average level of difficulty) with the first listening exercise (which has a high fluency level), thus be able to increase the difficulty step-by-step.
We must give a very positive review on the innovation of the writing activity, in particular for the excellent planning based on eight questions that allow the students to properly design their own text structure.  Also, to underline the importance of this planning, not only for foreign languages but also for the languages in their own social environment.

Aportació professional

Les Proves de Competències Bàsiques s'han de veure com un contrast o presa de temperatura de l'aprenentatge amb un instrument calibrat. El 1991 jo li demanava al professor Sarramona que mirés si una editorial podia proporcionar unes proves de contrast amb criteris de correcció i escales de puntuació homologades. Això no era rendible a les editorials. Quan el 1998 es va fer càrrec del Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, el professor Sarramona va emprendre la iniciativa i el 2001 es van iniciar les proves de Competències Bàsiques a 10 anys. El 2002 estaven previstes les de Competències Bàsiques a 14 anys però els instituts hi vàren posar força entrebancs. El 2006 amb la LOE s'estableixen proves finals d'etapa als 12 anys i als 16 anys. Aquestes tenen massa aparença d'examen final i han devaluat les altres, ara dites diagnòstiques.

El gran error, l'abus de poder, és que els consellers i conselleres volen presentar aquests resultats a la premsa i això els converteix en un instrument polític quan ha de ser un instrument professional per als mestres i professors. Són ells els qui han de contrastar les qualificacions que atorguem amb els resultats de les proves, analitzar-los i decidir. Inacceptablement, són ells, els docents, qui reben els resultats més tard. També considero una demagogia lliurar els resultats a les famílies amb anunci i televisió inclosa. També ha donat ocasió a l'elitisme social. El centre anuncia, per exemple, que els seus alumnes estan 15 punts per sobre de la mitjana de Catalunya i els pares miren de saber els resultats dels centres, sovint amb un confident que treballa al sistema. Inacceptable.

Els resultats a Catalunya no s'han fet públics amb identificació de centres com es fa a U.K. però hi són i s'han filtrat. Sento pena quan una autoritat pública presenta els resultats esbiaixadament, magnificant el què interessa i ocultant el què convé. Són resultats que ni serveixen per avaluar els centres, ni serveixen per avaluar el sistema escolar. Fins que no es pugui donar un coeficient de valor afegit pel centre, qualsevol resultat és ofensiu als qui treballen en entorns més desfavorits, sovint amb més dedicació i compromís personal. Quin sentit pot tenir comparar resultats decenrtes públics i de cenrtes privats?... Cap sentit i sí molt d'interès per a alguns centres.


I una darrera consideració, circumstancial. He sentit dir què una escola s'ha negat a fer les proves en oposició a l'alta despesa econòmica què comporten.

Com que penso que les proves les ha de tenir el centre, que un any i altra podrien passar la mateixa prova,  evidentment, oblidant-se del seu contingut i no preparant direcatment els alumnes. ¿No es tracta de contrastar la nostra avaluació amb instrument calibrat i puntuacions homologades? Si posem l'instrument  disposició dels docents, cada vegada seran més els qui el faran servir adequadament. Ens podem estalviar despesa d'elaboració, d'edició, de correcció, de missatgeria... Qui faci tampa... s'enganya. Si els resultats són per al centre i reben les puntuacions mitjanes de Catalunya per un sistema informàtic que no idnetifica... per què fer trampa. Ara hi ha massa trampa, fent correcció interna dels alumnes que segueixen un rpograma individualitzat. Bé que interessa saber quin percentatge d'alumnes no assoleixen el nivell. és al professorat a qui interessa saber quants corresponen a limitacions personal, quants a falta d'interès i dedicació i quants a falta de competència d'algun professor.

En la situació actual de falta d'assignació econòmica, considero que tanta despesa per a avaluacions i proves és un luxe prescindible actualment, no la cultura d'avaluació que ja hagi quedat integrada. No és prescindible el diner necessari per a sortides escolars, per a llibres i material d'alumnes, de beques de menjador escolar, de suports personals per discapacitats, de doble professor d'angles per a cada hora de classe, de suport escolar personalitzat en temps no lectiu. Ajornem tanta cultura d'avaluació, potencieom la cultura d'aprenentatge i compensem les necessitats personals i socials per a una autèntica equitat social que d'altra banda afavorirà l'excel·lència personal. Són ben compatibles.

3 comentaris:

  1. In my opinion, I thought the level of difficulty asked of the children was suitable for their level. The questions listed for the listening exercises were appropriate and asked for specific but simple enough information from the recording, in which the children had to listen for specifically. Although there was information in the recording that was not necessary for the questions, it added context to the other questions so the recorded conversations flowed naturally.

    The reading comprehension was also very suitable for the children’s level and also encouraged them to interpret the text differently in order to understand it better and to answer the questions.

    I was very pleased with the writing activity as I hope the students would have flourished and used the opportunity well to write and express themselves about something straightforward but personal to them.

    I believe the tests are an appropriate but suitable way of assessing the students’ levels of English through the different activities featured.

    Auxiliary conversation´s teacher in Badia del Vallès.

    ResponElimina
  2. Molt bon anàlisi, Martí.
    Efectivament, afirmar que l´arribada de les proves PISA de l'OCDE – i amb elles, la introducció de l´avaluació per competències bàsiques- ha condicionat bona part dels currículums i les metodologies dels centres, no és res nou. Però en la seva justa mesura, no se n´ha d´extreure una lectura del tot negativa, doncs són molts els centres que, condicionats pels resultats d´aquestes proves, han renovat les seves maneres de fer i han fet salts qualitattius.
    Personalment, sempre he defensat que el sistema educatiu ha de tenir mecanismes d´avaluació que permetin prendre la temperatura i que ajudin a reajustar-lo en detectar els punts febles i les necessitats de millora.

    Ara bé, com bé dius, els resultats han de ser un element a tenir en compte, però no l´únic. L´avaluació és necessària i positiva sempre que quedi emmarcada en el lloc que li correspon i sigui una eina de diagnosi real, interna de cada centre i coherent amb el principi inclusiu de l´escola pública.

    Malauradament, l´eina es perverteix quan es converteix en un recurs de rendibilitat política que permet centrar el discurs d´aquells consellers que mai no han tingut discurs pedagògic, però també d´aquells altres que el tenien però l´han perdut i ara ja només saben parlar d´excel.lència, equitat, indicadors, mitjanes, nivells d´impacte, resultats i pressupostos.

    Els mitjans de comunicació també s´afegeixen i se´n fan ressò, parlant sense matisos, de dades que s´han d´analitzar amb molta prudència. Comparar centres de diverses tipologies és massa arriscat, doncs no explica la part més complexa de la realitat educativa. Hi ha una sèrie de variables, que ben analitzades, poden proporcionar elements per a la reflexió dels professionals dins dels centres educatius i, al mateix temps ,poden ajudar a l´administració educativa a prendre mesures que augmentin la qualitat i l´exel.lència de l´educació a Catalunya. Però aquesta simplificació sobre resultats per sobre o per sota de la mitjana, només contribueix a donar llum a informacions poc realistes i lectures interessades.

    ResponElimina