dimecres, 14 d’agost de 2013

Els catalans som excel·lents en iniciatives culturals. Que ens deixin fer! Sortiran beneficiats de la nostra feina.




La Wikipedia catalana, la primera del món a ser considerada "perfecta"

Ha completat amb continguts de qualitat els mil articles que els experts consideren imprescindibles


Des que vàrem recuperar la llengua catalana escrita amb Jacint Verdaguer i els jocs florals, amb Flos i Calcat  que va reprendre l'ensenyament en llengua catalana, amb Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra Fabra que van normalitzar la llengua amb diccionari i gramàtica... ens hem pogut posar a l'alçada de les llengües més cultes.

Amb la Mancomunitat de Catalunya es va impulsar la traducció dels clàssics grecs i llatins, La Fundació Bernat Metge que es va reprendre amb generositat i compromís sota la dictadura. Disposem d'unes traduccions de qualitat d'expert: L'Odissea en hexàmetres per Carles Riba, la Illíada versificada per Manuel Balasch, per citar els més divulgables.

El programari català i en català SoftCatalà fet de manera col·laborativa entre tanta gent culta, entusiasta, compromesa i generosa és impensable en un país petit com el nostre, totes les terres de parla catalana i ha estat reconegut internacionalment amb el domini propi .cat

I ara, al capdavant de l'enciclopèdia col·laborativa telemàtica Vikipèdia en llengua catalana.


Ho recollim pel seu valor cultural i també educatiu per a Catalunya i les terres de llengua catalana. Aquests són els valor de la nostra  identitat com a país petit. No ho poden ser ni la competitivitat de grans proccions al mercat global (No serem ni Alemanya ni USA), ni els casinos per jugar-si el diner encara que puguin atraure turistes (No serem Montecarlo), ni l'enganyifa de les rifes i loteries per als pobres i joc per als rics (Tan pròpies d'España).

Valor educatiu i pedagogia

La pedagogia ha de repensar la manera d'ensenyar amb els recursos actuals. Encara als anys 1960s s'estudiava amb Enciclo`pèdia Escolar i Diccionari de la Llengua. Posteriorment es van generalitar els llibres de text escolar segons programa, molt ben elaborats però generalment mal emprats pels docents. Alguns mestres vàrem maldar perquè els infants de barris obrers dels anys 1970s sortissin de l'escola als 14 anys amb un equip personal de: diccionari, atles geogràfic, annuari social-cultural i,  si podia ser, amb alguna guia de natura. Deixaven els llibres de text-consulta als companys.

Ara encara no hem afinat bé com modificar la forma d'aprendre amb:
  • Diccionaris telemàtics i correctors ortogràfics i gramaticals.
  • Traductors en línia
  • Atles i navegadors per qualsevol indret del planeta Terra (GoogleMaps, GoogleEarth)
  • Vikipèdia, cercadors, webs i blogs, publicacions telemàtiques...
  • Webs i blogs específics de ciències, matemàtiques, literaura, filosofia, astronomia, museus, cinema, música...
Hem d'afinar perquè a Vikipèdia ho podem trobar tot però també amb errors involuntaris o desviacions ideològiques. Caldrà ensenyar a contrastar continguts, a identificar fonts d'informació, a verificar actualitzación. (Estudiants universitaris que cerquen a Vikipèdia conceptes específicss tractats a classe pel professor, donant més autoritat al què poden copiar en enganxar; estudiants de batxillerat que reprodueixen una informació científica de cinc anys abans que ha estat discutida i negada o precisada posteriorment).

L'obsessió ortogràfica dels docents s'ha de fer desaparèixer. Cada alumne ha de ser responsable de l'hàbit de consultar diccionari o aplicar corrector. D'altra banda hi ha molts més errors de teclejat que no cal penalizar però si exigir que tot passi per dues correccions, una aliena (no necessàriament el docent, sinó un company o un familiar).

L'aprenentatge no es pot centrar en exercicis de repetició propis de l'escola instruccional. En matemàtiques s'han de fer problemes que obliguen a pensar, potser en equip. En llengua s'ha de parlar bé, potser d'empeus, amb domini gestual i prosòdia (i es pot enregistrar vídeo per a analitzar). En llengua s'ha d'escriure... escriure: assaig, ficció, argumentació, narrativa... tant li fa. Però escriure regularment cada setmana. En ciències cal articular experimentacions directes bàsiques amb documentació d'experimentacions científiques. En estuiss socials cal tractar grans temes, anant a documents directes distingint dades, fets i interpretacions. En tots els casos cal il·lustrar amb exemples, quadre de dades, imatges... que es troben arreu i a la xarxa telemàtica però per a l'aprenentatge. l'important és la justificació, l'exercici de síntesis, la presentació estructurada i clara.

Ja no hi pot haver llibres de text sinó llibres de consulta bàsica que donen l'estructura de coneixement. La consulta àmplia és imprescindible però ha d'estar guiada: estructura de coneixement, thesaure temàtic, guia WebQuest del professor.

El llbre de text, molt aprecist per l'alumne serà el libre temàtic o el blog documentat quà faci ell matex i que, no en dubtem, conservarà fisn i tot quan canviï de casa. És possible que el mostri als seus fills o néts que esperonats seguiran l'estela fent una elaboració cada vegada més matisada i crativa.


Els recursos telemàtics ens salvaran la institució escolar de la monotonia i avorriment
si sabem posar-hi iniciativa creativa i engresquem els alumnes -cada dia menys condició d'alumne i i cada dia més condició d'estudiant- que fa feina, fan feina en equip cooperatiu, amb iniciativa i entusiasme.

2 comentaris:

  1. La història de Catalunya i la seva gent està farcida d´exemples d´emprenedoria i d´iniciatives culturals d´exel.lència que ens evidencien la necessitat de redescobrir o actualitzar valors que han acompanyat el nostre tarannà al llarg de segles i que actualment semblen haver quedat mig oblidats.

    Gràcies a les “converses de barraca” que s´organitzen a les petites barraques o botigues de pescadors situades en algunes cales empurdaneses, he tingut l´oportunitat d´endinsar-me en el cas dels Indians catalans –popularment coneguts per aquests indrets on em trobo com “ELS AMERICANUS”-. Aquest període històric corresponent al S.XIX en què una bona part de joves de la costa catalana emigraren a Cuba per “fer les Àmèriques”, no només va ser un somni per a molts catalans, va ser també un bon exemple del bon saber fer de casa nostra, que sempre ha estat la millor carta de presentació i arreu se´ns reconeix el nostre caràcter treballador i emprenedor.

    Avui mateix he sabut de l´existència d´una cobla cubana que diu així:

    “ Desde el fondo de un barranco ,
    grita un negro con afán:
    Dios mío,quién fuera blanco,
    Aunque fuera catalán”

    Sembla que aquesta expressió s´ha volgut interpretar en el sentit despectiu - no hi ha res pitjor que ser català - , però res més lluny de la realitat, doncs a Cuba tenen al poble català en gran estima i consideració. En realitat feia referència a l´excessiu treball dels catalans a Cuba i quan el negret es lamentava del dur treball que havia de dur a terme, demanava ser blanc per no haver de treballar tant, però sense massa ambicions: es conformava amb ser català, tot i que de tots els blancs, aquests eren els qui més treballaven.
    Ho he trobat molt significatiu.

    ResponElimina
  2. Efectivament, a Cuba ens coneixien pel què som: catalans i els que no ho eren, eren gallegos. Res d'espanyols. I mira que l'intercanvi és mutu. ¡Pensar que la senyera estelada, duu l'estel segons la bandera de Cuba!

    I Cuba va acollir i reconèieixer el mestre, pedagog, inspector d'educació Herminio Almendros, exilat per ser un republicà radical, un manchego casat amb una catalana Maria Cuyàs, també inspectora d'educació. (Van viure separats per causa del criminal règim de Franco durant 10 anys, ell a Cuba i ella a Catalunya amb els fills sense poder sortir). Herois oblidats per un país atemorit amb la dictadura, ingrat en la transició i poc creïbles els qui fan proclames avui sense reconèixer els qui van ser generosos.

    S'haurien de reeditar els excel·lents, motivadors, emocionants llibres de lectura que ja havia reeditat Editorial Teide: Fiesta (1970), lectures d'animals (a 7 anys) Pueblos i leyendas (1933, 1968), lectures de diversitat cultural (avant la lettre) (a 11 anys).
    Martí Teixidó

    ResponElimina