diumenge, 10 de novembre de 2013

He mirat aquesta escola


 

He mirat aquesta terra


Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
(1980)






He mirat aquesta escola  

Quan al matí entra el jovent sense ganes,
el professorat hi va encaparrat
he mirat aquesta escola
he mirat aquesta escola

Quan a la tarda surten noies i nois
amb deures escolars per fer a casa
he mirat aquesta escola
he mirat aquesta escola

Quan les classes són parets brutes i buides
Quan la penombra de persianes mostra la mandra
he mirat aquesta escola
he mirat aquesta escola

Alumnes d'institut durant una classe

Canviar aquesta escola, aquest institut... depèn de tu i de mi, no de les lleis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada