diumenge, 13 d’abril de 2014

Millorar els resultats escolars? O milorar el coneixement?

El conseller estat d'educació Ernest Maragall va entrar en l'obsessió dels resultats escolars.
Clar! ¿Què en sabia ell d'educació, d'ensenyament-aprenentatge, si havia estat tancat a l'Ajuntament de Barcelona fent números tants anys? Ell és economista... però el pitjor error és que es va deixar assessorar sols per economistes, ara economistes dels resultats escolars: indicadors com si fossin indicadors de borsa de valors econòmics. I als pedagogs i pedagogues no ens va fer cap mena de cas. I això que nosaltres som de l'empresa educativa i no ens havia de pagar un complement de 1.000 € mensuals com es van pagar a tants assessors. I no tenia vergonya en dir que no volia que li parlessin de processos. I què és sinó l'educació?

Avui, el diari ARA tradueix l'article de David Brooks a The New York Times

Si el que més et motiva és guanyar diners, només et cal la informació necessària per aconseguir aquest objectiu. No tens temps per aprofundir en temes abstractes. Evidentment, no vols que sàpiguen que estàs molt desconcertat per una determinada cosa, ni que tens uns coneixements molt superficials en alguns camps. Vols projectar una imatge de domini i omnisciència.
A Wall Street, com en altres àmbits de l’economia moderna, aquesta actitud genera una cultura de l’astúcia. La gent aprèn a sortir-se’n dient mentides un dia rere l’altre. En el fons, els executius no entenen les coses sovint molt complexes que tenen lloc a les seves pròpies empreses. Els agents de borsa en realitat no entenen com funcionen les seves eines tecnològiques. Els programadors potser sí que entenen el codi que programen, però no saben ben bé per a què es fa servir.


Una de les lliçons d’aquesta història és que el capitalisme no funciona bé si només es basa en l’afany de lucre. Si tothom busca només els seus propis interessos materials, la mà invisible de què parlava Adam Smith no ens portarà uns mercats eficaços. Ens portarà només uns mecanismes que permetran que els experts en borsa s’aprofitin de tothom. El capitalisme necessita totes les motivacions, fins i tot l’afany innat de saber i justícia.
La segona lliçó és que amb sermons no es pot dominar l’ànsia de diners. La cobdícia només es pot contrarestar amb un amor més elevat, com l’amor al coneixement.
La tercera és que, si s’aconsegueix posar fi a les manipulacions del mercat, no serà gràcies als organismes reguladors. Serà gràcies a una innovació del mercat que permeti substituir unes borses dolentes per una de bona, dissenyada pels que entenen a fons el vell sistema. 

Així doncs, Ernest Maragall socialista: -Per a una bona economia calen bons coneixedors generosos i no astuts informats interessats.

Però ara la consellera d'ensenyament és Irene Rigau, mestra i psicóloga i malgrat tot segueix l'estela dels resultats escolars, millorar els resultats escolars... I sí, milloren els "números"... però els infants i joves no són convidats a admirar-se de conèixer la realitat, a entusiasmar-se pel coneixement... Mestres i professors han de millorar els resultats escolars. És el primer i gran objectiu. Ara, al maig, com el passat febrer venen les proves i l'Adminsitració educativa cuina resultats i resultats... i els adoba per aquí o per allà... per al final tenir la llista dels qui tenen pitjors resultats i encarregar operacions especials a la inspecció.

Que unes escoles i instituts tinguin pitjors resultats no vol pas dir que ensenyin pitjor. Hi ha alumnes d'algunes escoles que sabrien el mateix sense anar a escola. Els resultats escolars no depenen solament de l'escola. Són el producte de: dotació personal X entorn familiar X acció escolar X altres factors favorables o desfavorables (escoltisme, parròquia cristiana, carrer o barri, club esportiu...)

El model empresarial d'indicadors d'avaluació sembla el model d'una empresa venedora d'automòbils: indicadors de context, resultats i indicadors d'impacte. (posibilitats del mercat en utilitaris, gamma mitja o familars  - vendes fetes - impacte del model i marca).

Els models d'investigació de l'ensenyament consideren:


context     

familiar          
social 
mitjans de comunicació
entrades

alumnes
professors
equipament pressupost


procés

didàctic
pedagògic
organitzatiu
orientador
producte

coneixements
tècniques d’estudi
hàbits de treball
iniciativa i recursos
Impacte

gust per aprendre més en el lleure i
cultura personal


Economia com Pedagogia igual que Meteorologia són ciències que han de fer prevsisions i per això no tenen la precisió de les Matemàtiques que són una ciència formal o la Geologia si es limita a ser descriptiva.

Però ja serà hora que si d'ensenyament es tracta ens guiem per la Pedagogia si no volem seguir anant ara cap aquí, ara cap allà. No, de fet seguim fent força el mateix però canviem la retòria de les paraules. Amb paraules diferents hi ha mestres i professors que ensenyen com ells van ser ensenyats de petits.

La Pedagogia aporta coneixement científic?... Encara estem així?...
La pedagogia ha de donar normes d'acció; fonamentades en les ciències de l'educació i  prou contextualitzables per fer a cada escola o institut un sistema. Sí sistema, pedagògic.

Va! Que no ens atrapin sense saber res de pedagogia! Imagineu què passa si es descobreix que un metge d'hospital no ha estudiat medicina?

Va! No ho digueu a ningú! Per començar compreu el llibre de 
Philippe Meirieu: Frankenstein educador Editorial Laertes. Solament són 120 pàgines i 10 €
Aviat està llegit, és científic i narratiu al mateix temps. No us avorrireu i ja no us "pillaran"sense saber res de pedagogia treballant a l'ensenyament.

_____________________________________________________________________






La traducció del títol traeix el significat. L'educació és intencional feta per tradició però no pensada i calculada o dissenyada amb fonament científic... que realment pot ser manipulat.

I malgrat tot...
com Frankenstein
els alumnes se'ns reboten 

O no accepten  el determinisme dels docents autoritaris...

O posen a prova la llibertat que els han ensenyat justament amb qui els l'ha ensenyada...

O han vist massa vegades Bart Simpson estant sols. Així imiten els patrons de disruptor  (que se'n surten de la ruta marcada pels adults i la societat). 

dijous, 3 d’abril de 2014

Qui perjudica l'infant? El jutjat o la llengua?



 
L’experimentació en temes de lingüística és una pràctica antiga. Diuen que, amb el fi de fer llum sobre l’origen del llenguatge -més enllà de la narració bíblica i d’altres mites-, hi ha hagut experiències sorprenents. Fa més de 2.000 anys, segons Heròdot (480-420 aC), un faraó -probablement Psammètic I, s. VII aC- va agafar dos infants acabats de néixer i els va fer criar a un pastor de cabres mut per veure en quina llengua començarien a parlar. Com que la primera paraula que varen dir s’assemblava al mot que els frigis usaven per a designar el pa, conclogué que la llengua originària era el frigi. L’emperador romanogermànic Frederic II (1194-1250), gendre d’Alfons I d’Aragó i gran poliglot i promotor de les ciències i les arts, féu criar nins amb la prohibició que els qui en tenien cura mai no parlassin davant ells, per veure si les primeres paraules que dirien serien en la hipotètica primera llengua, l’hebreu. Jaume IV d’Escòcia (1473-1513) també va dur a terme un experiment semblant.
No hi ha dubte que qualsevol d’aquests experiments avui seria rebutjat, pels perjudicis que podria causar en els infants. Ja n’hi ha prou exemples en infants que, per causes diverses, han crescut en estat selvàtic, sense contacte amb altres humans i, per tant, sense contacte amb cap llengua. Podem esmentar, per citar dos casos prou coneguts, el film L’enigma de Kaspar Hauser (1975) de W. Herzog i la tesi doctoral de G. Janer Manila sobre els infants selvàtics (1978), en què analitza el cas d’en Marcos, criat enmig de Sierra Morena entre llops i -com els dos egipcis- cabres (és la història recollida a la pel·lícula de G. Olivares Entre lobos, 2010). …
Els infants selvàtics de Ripollet, 2014
Ara bé, aquests dies ha estat notícia que una jutgessa de Tenerife, per a justificar retirar a una mare de Canàries (que fa un poc més d’un any que viu a Ripollet) la custòdia de la seva filla (4 anys) i donar-la al pare (que continua residint a l’arxipèlag atlàntic), entre altres raons argumenta que la nina s’ha traslladat a un territori en què gran part de la societat i els col·legis usen el català, i no està demostrat que això no sigui perjudicial per a la nina.
D/Dña. MARIA DE LA PALOMA GÁLVEZ DE AGUILAR-AMAT, JUEZ del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción Nº 2 de Güímar y su Partido. La juez entiende que “no ha quedado acreditado” que el traslado a Ripollet (Barcelona) redunde en el beneficio de la menor. “Debe destacarse”, mantiene literalmente la juez en su resolución, “que dicha ciudad y Comunidad Autónoma [Ripollet, Cataluña], viene definida por unas características especiales de integración, pues al hecho de la adaptación normal a un cambio de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener una lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es la lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana así como por los colegios”. A lo que añade: “Tampoco consta acreditado que la menor esté adaptada con el idioma y que dicha circunstancia no esté suponiendo un escollo en su evolución”.
EL PAIS Manuel Altozano / Rebeca Carranco Madrid / Barcelona 21.03 2014 -


El lingüista mallorquí Joan Melià recull casos antics documentats d’haver volgut saber quina era la primera o la més antiga llengua... ingenuïtat comprensible però inacceptable pel maltracte infantil que va suposar.
Amb el relat documentat de l’Enfant sauvage dels boscos d’Aveiron (France) i la reeducació de llenguatge del doctor Itart tan ben mostrada per Truffaut al cinema...



Amb el relat de ficció El llibre de la jungla de Rudyard Kipling on es mostra un Mowgli (la granota, el cadell humà) que pot sobreviure perquè té família que el protegeix, l’estima i l’educa amb molta comunicació. Comarelloba, comparellop i els llobatons germans. Baloo el  mestre pedagog, Bagheera l’amic gran. Molta comunicació. Encara que trobi enemics com Shere Kan, interessats com Kaa i bocamols com Tabaqui i els xerrameques que mai diuen res com els simis.

Sense comunicació el cadell humà no pot sobreviure. Els infants sotmesos a l’experiment de no-comunicació  no van sobreviure gaire temps.
Els infants estimats construeixen bé el seu llenguatge pensament emotiu racional en diverses llengües.

Una jutgessa argumenta que aprendre català a més de castellà-canari pot ser perjudicial. Si algú s’ho creu, truqueu al 112 i l’ingressarem d’urgència per infecció contaminant.
Language deprivation experiments


La jutgessa no fa un experiment, és la pràctica del monolingüisme espanyol, un Estat multilingüe que nega l'oportunitat cultural de parlar diferents llengües.

La mateixa pràctica que construeix la teoria de llengües diferents entre català, valencià o la llengua des padrins.